dilluns, 26 d’abril del 2010
Ohanami a Tetsugakunomichi
dimarts, 30 de març del 2010
Primavera!!!
dissabte, 13 de març del 2010
Nozawaonsen
dissabte, 20 de febrer del 2010
Condol pel pernil socarrimat
Després de madurar va viatjar fins a Barcelona, on es va passar força temps en una tocineria del Mercat de St Antoni.
Tenia ganes de viatjar però els dies passaven i ell restava penjat veient passar velletes amb carrets de la compra cada cop més lleugers.
Un dia una senyora es va decidir a comprar-lo. Però en comptes de posar-lo a la nevera com ell esperava el va introduir en una capsa fosca entre altres companys que res tenien a veure amb els de la tocineria: un vestit, uns pastissets de Nadal i un llibre en català.
De cop va fer molt molt fred i quasi no hi havia oxigen, però això a ell poc li importava.
Va sentir molts lladrucs i de sobte la obscuritat es va trencar...va començar a veure persones, però eren molt diferents de les que havia conegut abans d'entrar a la capsa fosca. Eren més menudetes, amb els ulls rasgats i no somreien gens.
Va passar segons, minuts, hores...fins que el van posar en un lloc on feia molta molta calor...de sobte va veure unes flames i ja no té consciència de res més...
Mama, el formatge també m'agrada. T'estimo!