Museu-Jardí de Hieizan

Durant la Golden Week al maig vaig aprofitar per anar al Hieizan, una muntanya al nord de Kyoto on, a part de trobar-s'hi diversos temples, hi ha el Museu-Jardí. La idea em va semblar genial, es tracta de mostrar quadres impressionistes a l'aire lliure (còpies, clar) i intentar reproduir el que hi ha pintat.

Art i natura en un assolellat dia de primavera!

Ohara

Ohara és un poblet al nord de Kyoto, rodejat de muntanyes i famós pel temple Sanzen-in. Hi vaig anar durant la Golden Week, que no és una setmana sinó 4 dies de festa que fan tots els japonesos a principis de maig. Els llocs més turístics de Kyoto estan a petar aquells dies, així que vaig optar per llocs més tranquils i allunyats.

Encara vaig poder veure alguns cirerers en flor, d'una espècie que floreix més tard, Sato sakura.

La Barceloneta

En el meu no tan fugaç pas per Barcelona (ashes, ashes) vaig poder contemplar (i olorar) el meu estimat Mediterrani.

Ohanami a Tetsugakunomichi

Es fa difícil posar paraules a unes imatges com aquestes.

Al temps dels cirerers en flor Kyoto enamora més que mai. La fugacitat d'aquest esplendor fan que el moment sigui únic i especial, com els moments de felicitat a la vida.

Aquest any a més va ser especialment bonic, perquè un dia va nevar. Em vaig escapar del laboratori i vaig anar a passejar pel palau imperial. Flocs de neu caient sobre els cirerers en flor...

Primavera!!!

Després d'un fred i dur hivern ja arriba la primavera!

Encara que el fred es resisteix a marxar (ahir va nevar!!) els cirerers ja comencen a florir!

Aquestes imatges són del barri on visc, Fushimi-Momoyama. Quines ganes de passejar aquest cap de setmana per Kyoto!

Nozawaonsen

El passat cap de setmana vaig anar amb uns amics del laboratori al poblet de Nozawaonsen, prop de Nagano. El poble és famós perquè hi ha molts onsens (balnearis d'estil japonès) i també unes pistes d'esquí, on s'hi va fer part dels jocs Olímpics d'hivern de Nagano.

Els meus amics es passaven el dia esquiant i fent snowboard i jo, que sóc més d'aigua que no pas de neu, em passava el dia remullada en aigua calenta. Quin relax!!

Condol pel pernil socarrimat

Hi havia una vegada un pernil que va nèixer a Jabugo, entre camps d'oliveres i nogueres.

Després de madurar va viatjar fins a Barcelona, on es va passar força temps en una tocineria del Mercat de St Antoni.

Tenia ganes de viatjar però els dies passaven i ell restava penjat veient passar velletes amb carrets de la compra cada cop més lleugers.

Un dia una senyora es va decidir a comprar-lo. Però en comptes de posar-lo a la nevera com ell esperava el va introduir en una capsa fosca entre altres companys que res tenien a veure amb els de la tocineria: un vestit, uns pastissets de Nadal i un llibre en català.

De cop va fer molt molt fred i quasi no hi havia oxigen, però això a ell poc li importava.

Va sentir molts lladrucs i de sobte la obscuritat es va trencar...va començar a veure persones, però eren molt diferents de les que havia conegut abans d'entrar a la capsa fosca. Eren més menudetes, amb els ulls rasgats i no somreien gens.

Va passar segons, minuts, hores...fins que el van posar en un lloc on feia molta molta calor...de sobte va veure unes flames i ja no té consciència de res més...

Mama, el formatge també m'agrada. T'estimo!