Caçapapallones

Aquest matí en sortir de l'apartament he sentit força soroll...i vet aquí que hi havia un grup d'escolars d'excursió intentant caçar papallones. Fixeu-vos quina monada, tots amb el seu uniforme i amb el gorrito!!

Himeji Koko-en

El jardí Koko-en va ser un bonic lloc on relaxar-se i estar a l'ombra després de la visita al castell de Himeji.

Himeji-jo

Val la pena una visita a Himeji només per veure el seu castell, patrimoni de la humanitat. Construït amb fusta al S.XVI, gràcies al seu sistema de defensa els enemics mai van aconseguir entrar-hi. Per exemple, camins en espiral cada cop més estrets que no portaven, com semblava, a l'entrada del castell, i que feien de l'enemic un blanc molt fàcil.

Hiroshima

Coneixia Hiroshima només per dues coses, la que tots teniu en ment i per la magnífica pel·lícula d'Alain Resnais, "Hiroshima mon amour". Guerra i amor, dos conceptes ben contradictoris.
Hiroshima em va trasbalsar.
Només arribar al centre et trobes amb la cúpula Genbaku, edifici en runes que han deixat com a testimoni de la tragèdia.
Visitar el museu de la bomba atòmica pot arribar a ser una experiència bastant dura.
La primera part del museu et posa en context històric. Que va passar abans, durant i després de la bomba. Malgrat la meva ignorància diria que és prou objectiu i mesurat, donades les circumstàncies.
Però la segona part, els efectes que va tenir sobre la gent d'Hiroshima, pot ferir la sensibilitat fins i tot de les pells més dures.
El rellotge parat a les 8:15, l'hora exacta que va succeir, té l'efecte de congelar el temps i transportar-te a aquell fatídic dia.
Pluja negra en una paret blanca. Persianes de ferro doblades per la ona expansiva. Ampolles de vidre desfetes. Roba carbonitzada. Cabells caiguts. Una escala, d'esglaons blancs amb una ombra negra: el lloc on estava una persona.

En sortir em vaig preguntar si realment calia mostrar tots aquells horrors. Encara no ho tinc del tot clar, però de ben segur recordaré Hiroshima.

Miyajima (o Itsukujima)

Miyajima, que vol dir illa-temple, és una altra de les tres millors vistes de Japó segons els japonesos. Així que, en la setmana de vacances, vaig poder veure'n 2 de 3 (em queda Amanohashidate), no està malament!
El més impressionant és l'enorme Torii d'entrada al temple, situat al mar i que, de vegades, està flotant al mar. Quan hi vam anar el nivell del mar estava força baix, així que vam poder caminar a través d'ell (16 m d'alçada!) i veure tot de fauna marina en petits bassals.
A part d'això, l'illa està plena de botigues de souvenirs (per comprar Momiji manjū, uns dolços en forma de fulla d'auró -arce, maple- amb dolç de mongeta vermella dins) i de cérvols campant lliurement que, si no vigiles, se t'acaben menjant el mapa...

Parada a Tokyo

Per anar de Sendai a Hiroshima havíem d'agafar un tren nocturn, però molta gent fa vacances a principis d'agost i ja estava ple. Així que vam haver de fer una parada nocturna inesperada a Tokyo. Vam anar a Shibuya, un dels barris més animats de Tokyo. Allà les horesens van passar volant entre bars, karaokes i manga cafès, abans d'agafar el primer tren cap a Hiroshima. Els manga cafès són una versió més avançada dels nostres internet cafès. Tens una petita habitació amb l'ordinador i un sofà (així vam poder descansar una mica!), tot de mangues per llegir (encara que en japonès) i beguda gratis "à volonté".

Matsushima

Matsushima és un conjunt d'illes prop de Sendai, n'hi ha més de 260, totes cobertes de pins (com el seu nom indica, matsu:pi, shima:illa). La veritat és que, malgrat la calor sufocant, és un lloc preciós, per això es considera una de les tres millors vistes de Japó (junt amb Amanohashidate i Miyajima). El haiku del poeta Matsuo Bashou ho resumeix molt bé:

"Matsushima ah!

A-ah, Matsushima, ah!

Matsushima, ah!"