El passat divendres hi va haver una festa de l'Institute for Chemical Research de la Universitat de Kyoto. Començava a les 18:00, a la cafeteria de la universitat, on ens van donar molts tipus de menjars (unes safates de sushi immenses!) i cervesa ben fresqueta per beure. Tots els del laboratori i van anar, a més d'ex-doctorands, que ara treballen a altres universitats, que van venir especialment per l'esdeveniment. A les 20:00 es va declarar acabada la festa...tant d'hora!!
Oh, però el que jo no sabia era que la festa seguia al laboratori!! Sí, sí, tots cap al laboratori!! Van sortir ampolles de sake, whisky, vi i cervesa de sota la poyata i vinga a beure!! Ui i quan beuen s'animen molt aquesta gent, va ser genial!
Els dels altres laboratoris venien a veure l'espanyolita del Futaki lab i és que aquí no es veuen gaires estrangeres...(bé, hi ha mooolt poques noies en general, i cap d'estrangera...)
Fins i tot va venir el director de l'institut a veure'm, quin privilegi! (és l'home de cabell platejat)
I vinga a fer fotos ("Chotto, ichimai!", és a dir: un moment, una altra!), em van donar un munt de targetes de presentació...i quan ja anaven una mica torrats em venien i em deien en xapurrejant l'anglès "hola, sóc el teu amic, tu ets la meva amiga?", molt divertit tot plegat! I l'endemà igual de tímids que sempre, com si el dia anterior no hagués passat res, esquivant la mirada!
Oh, però el que jo no sabia era que la festa seguia al laboratori!! Sí, sí, tots cap al laboratori!! Van sortir ampolles de sake, whisky, vi i cervesa de sota la poyata i vinga a beure!! Ui i quan beuen s'animen molt aquesta gent, va ser genial!
Els dels altres laboratoris venien a veure l'espanyolita del Futaki lab i és que aquí no es veuen gaires estrangeres...(bé, hi ha mooolt poques noies en general, i cap d'estrangera...)
Fins i tot va venir el director de l'institut a veure'm, quin privilegi! (és l'home de cabell platejat)
I vinga a fer fotos ("Chotto, ichimai!", és a dir: un moment, una altra!), em van donar un munt de targetes de presentació...i quan ja anaven una mica torrats em venien i em deien en xapurrejant l'anglès "hola, sóc el teu amic, tu ets la meva amiga?", molt divertit tot plegat! I l'endemà igual de tímids que sempre, com si el dia anterior no hagués passat res, esquivant la mirada!
3 comentaris:
Ese del pelo blanco en el "espalda plateada" local. Vaya, bueno, no tiene mala pinta, seriote y tal, aunque por las fotos se le ve un poco descolocado. Estos jefes cuando bajan con la plebe, es que no aciertan ni una. De todas formas se les ve muy salidos, y cada vez poniendo los deditos en plan "victoria" es casi de estereotipo de película de serie B. Je, je, y eso de que todos pasasen a ver a la españolita. A mi me hacen eso y finjo una apoplejía para retirame pero como en el acto, vamos. A la que pasa el tercer nipón con aire de ir a ver un trozo de la Sagrada Familia iba a ser que yo ya estaba camino de casa saltando de terraza en terraza.
Además haces pinta de pasarles una cabeza y media a la mayoría.
Y por cierto, yo pensaba que ibas a "trabajar" y "aprender". Esteeeee..... Es que en este plan de las fotos, la fiestecita y tal, no buscarían por un casual un médico por allí? Acepto cobrar poco, aunque resulta más cara la manutención (aspiro a comer 3 veces al día, a convenir si esto o 4 ó 5, y el sushi es condición sine qua non...).
Por el sake y la cerveza no hay problema, que no me gustan, y lo de ser la atracción de la fiesta, como que no. Pero todo es negociable.
Ya me atrae más eso de que la fiesta se acaba a las 20:00. Dolors estaría encantada y se iría a dormir. Al final será que es japonesa y no lo sabía! Mañana mismo le pregunto ver que dice, que me tenía engañado con su procedencia de un pueblo por ahí perdido, Arbeca o así, pero resulta que debe de ser Arbeka-sama, en la comarca de Garrigoshi...
Benvolguts tots,
doncs Sílvia, entre tant oriental a la foto era com buscar al Wally però sense camisa de ratlles!! Estic d'acord amb l'Edu que a mi això d'acabar les festes ales 8 del vepre m'aniria de conya. Amb la son que porto... Això són com les happy-hour de boston... Es guay no? Pel que fa la meu possible origen Nipó doncs no hi ahvia pensat mai. Jo que creia que el meu avi era d'Extremadura i aquesta rama de l'herència genètica se l'havia quedat la meva germana. Ara resultarà que tinc un avantpassat Nipó que va anar a parar a Extremadura el segle passat i jo no ho sabia...Ara comença a entendre algunes coses... Se m'ha fet la llum!!!! Gràcies a tots... (jua, jua, jua...)
Quina festa! Si que es desmadren, i realment ets l'atracció turística! Així que per aquelles terres les dones encara escasejen en ciència! No ho sabia pas!
Publica un comentari a l'entrada