La Fujihashi-san és tota una experta en origami. Quan m'acompanya a fer MALDIs, el temps mort que queda mentre es fa el buit, m'ensenya a fer algunes figures. Com haureu endevinat, les precioses boles de la fotografia no les he fet jo... Me les va regalar l'altre dia la Fujihashi-san, oi que són boniques?
7 comentaris:
Silvia, te tenía un poco abandonada pero tengo excusa con un congresillo al que he ido a Bolonia. De los míos más que de los vuestros, ya sabes, con más turismo que actividades científicas...
Pero dejando esto de banda, vaya chulada los origamis. Hace tiempo que me encantan, aunque lamentablemente no tenga la paciencia necesaria para progresar un poquitillo de nada en este arte. Además los libros que explican como hacer las cosas son muy liosos.
A tu regreso ya te pediré algunos trucos que te haya enseñado tu amiga.
Aunque vaya figuras complejas... Me conformo con algo más sencillo (y cuatro cosillas de la ceremonia del té)
Mmmm Bolonia...segur que has menjat molt bé!!! El menjar japonès m'agrada molt, però el gust dels plats és molt subtil després de tants dies aquí em vénen de gust coses més fortes...i el menjar italià seria una bona opció!!
Doncs jo m'he comprat un llibre d'origami i està prou ben explicat, ja te'l deixaré! I també hi ha videos al youtube que t'expliquen pas a pas diferents figures.
I encara no he anat a fer la cerimònia del te...a veure si tinc temps!!
Bueno, pese a ser un congreso de medicina, este es de los pocos que quedan que se dedica de veras a promocionar ciencia y no tanto a hacerle la pelota a los médicos. Así que comer, lo que se dice comer, más bien poco. Bueno, que ya me conoces, "poco" para mí podría ser el equivalente del presupuesto para comida de varias familias de Barcelona para todo el mes, pero Dolors es testigo de que en los viajes mi alimentación se sitúa en la zona "cutre" de las posibilidades: Pan y queso, con añadidos ocasionales de tomate y mandarinas.
Eso sí, me he traído de "recuerdo" un queso parmesano de 1 kilo y pico, al que convenientemente te invitaré para tu regreso.
Así de paso le echo un vistazo al libro de origamis. Y lo de youtube ni se me habia ocurrido. Después le echo un vistazo a ver qué hay.
Uiiiii sí, vull provar el parmigiano! És un dels meus formatges preferits i aquí al Japó el formatge és el menjar que trobo més a faltar!!!!
Aquests japonesos són molt fins i es veu que l'olor del formatge és força ofensiva per a ells...així que als súpers normals només trobes formatge en "lonchas" o tipus "quesitos"...hi ha alguna tenda especialitzada però els preus són desorbitants i no m'he permès el luxe...
Així que t'agafo la paraula i em passaré a menjar parmigiano!!
Que bé, els meus pares m'esperen amb un Cabrales i tu i la Dolors amb un parmigiano...si algú més s'apunta a rebre'm amb algun altre formatge estaré encantada!!
Pues si sólo te esperabas el parmesano.... En casa dispongo de un excelente queso de oveja de Castilla que no tiene nada que envidiar a los pecorinos sicilianos.
A tu regreso te preparo una tabla de quesos con lo que encuentre por casa. Siempre y cuando Dolors esté de acuerdo (imagino que estará encantada).
El chianti no durará hasta esas fechas, ya pillaré otra cosa.
Oh fantàstic!! No pots imaginar com se'm fa la boca aigua només de pensar-hi!! Si la Dolors accedeix jo ja posaré el vi!
Ei!!
I tant que hi accedeixo!! Serà fasntàstic!! Formatgets i la Sílvia un altre cop aquí.
Ve no ho hem de deixar per gaire tard eh?
Publica un comentari a l'entrada