Portava el cabell massa llarg...així que vaig anar a la perruqueria per tallar-me'l (tall de cabell=sanpatsu). Va ser tot una experiència, perquè ningú parlava en anglès, així que vaig haver d'exprimir el meu pobre japonès. Sort en vaig tenir d'unes revistes amb fotografies de pentinats: "Kore o kudasai" (Aquest, si-us-plau)
I ho van fer genial!!
En arribar t'asseus en un sofà i et porten un te. Ve el perruquer i et pregunta quin pentinat vols i com el vols (bé, això crec...).
I ho van fer genial!!
En arribar t'asseus en un sofà i et porten un te. Ve el perruquer i et pregunta quin pentinat vols i com el vols (bé, això crec...).
Després de rentar-me el cabell, em van fer un massatge impressionant, no només pel cap, sinó per tota l'espatlla. Tallant-me el cabell si van passar una bona estona, s'hi miren molt. En acabar de tallar em van tornar a rentar el cabell per eliminar els petits cabells del tallat, fantàstic perquè sempre em piquen molt!!
Em van preguntar d'on era...i bé, només em van saber dir Flamenco i Olympic Games...potser hauríem de fer alguna altra cosa? (què ha passat amb Frankfurt?) o promocionar més el què ja tenim?
Em van preguntar d'on era...i bé, només em van saber dir Flamenco i Olympic Games...potser hauríem de fer alguna altra cosa? (què ha passat amb Frankfurt?) o promocionar més el què ja tenim?
5 comentaris:
Bueno... Aqui mejor no digo mucho. Yo si voy a cortarme el pelo a algun sitio siempre salgo con la sensación de que me han tomado el "idem". Porque, a ver, cual es el motivo por el que yo tenga que pagar lo mismo que los demas? Injusticia social, eso es lo que es, con pura envidia, que ya se sabe que existen cabezas perfectas, y las que tienen pelo... Je, je.
Pero mira, ese problema de entenderme con un peluquero yo no lo tengo, vaya donde vaya. Solo tengo que señalar la cabeza y decir "Yul Brynner".
Uiii aquí al Japó no sé si t'entendrien amb això del Yul Brynner...els hi vaig intentar explicar que el Woody Allen estava rodant una peli a Barcelona i cap dels del laboratori el coneixia!! Molt fort!! Així que el Yul Brynner crec que encara menys...
Que no conocen a Woody?
Sé que el cine para esta gente no es nada importante, y que si se ponen a trabajar prácticamente son capaces de ni ver la luz del día o a la familia... Pero en qué clase de antro te has metido?
Rediez.... Pues mi gozo en un pozo. Bueno, siempre tengo el recurso de coger una bola de billar y señalarla.
Yo me reconozco inculto en eso del cine, pero en comparación al japonés medio debo de ser el equivalente del Figueras.
Como esta el mundo...
Per fer justícia als meus pobres companys de laboratori haig de dir que treballen de dilluns a dissabte, molts d'ells sense beca, el que fa que alguns treballin fins i tot el diumenge. A aquesta poca disponibilitat de temps lliure s'ha de sumar el preu de l'entrada de cine, uns 10 euros!!
Però sí, tenen molt poca cultura cinematogràfica...fins i tot dels directors japonesos!! Al Kurosawa encara el coneixen, però no als meu preferits, Kenji Mizoguchi i Yasujiro Ozu!! Imperdonable!
Publica un comentari a l'entrada