Aquest últim mes no puc quedar-me a la residència on vivia fins ara, així que l’1 de novembre vaig fer mudança, i ara estic vivint a Kyoto.
L’últim diumenge a Uji vaig aprofitar per visitar el temple budista Byoudou-in, declarat patrimoni de la humanitat per la UNESCO, famós pel Phoenix Hall que veieu a les dues primeres fotografies, gravat en les monedes de 10 iens.
Llavors em vaig encaminar cap al museu de “Genji no monogatari” (“La novel·la de Genji”), el famós llibre de Murasaki Shikibu en el que els últims capítols transcorren a Uji (que algú l’acabi de traduir al català si-us-plau!! Només està traduït fins el capítol 13!!). Allà em vaig trobar al Tanaka-san, un veí d’Uji que em va ajudar un dels meus primers dies al Japó quan anava una mica perduda amb els trens...Molt amablement em va fer de guia per Uji i em va acompanyar fins al Manpukiji (mireu les altres fotos), el temple budista pel qual passava cada matí i cada nit però que encara no havia visitat mai... I visitar un temple amb guia local és infinitament millor!! Vaig aprendre un munt de coses!! (Doumo arigatou gozaimasu Tanaka-san!!) Molt influenciat per l’escola zen xinesa el Manpukuji té molts detalls diferents de la resta de temples japonesos (difícils de detectar per mi) i els monjos resen en xinès. El vam visitar quan s’estava ponent el sol, potser la millor hora per visitar els temples, i quasi bé no hi havia ningú.
Per fi vaig entendre els sons de tambors que sentia a vegades en tornar a la residència, eren els monjos budistes picant el peix de la fotografia per indicar que era hora de sopar.
L’últim diumenge a Uji vaig aprofitar per visitar el temple budista Byoudou-in, declarat patrimoni de la humanitat per la UNESCO, famós pel Phoenix Hall que veieu a les dues primeres fotografies, gravat en les monedes de 10 iens.
Llavors em vaig encaminar cap al museu de “Genji no monogatari” (“La novel·la de Genji”), el famós llibre de Murasaki Shikibu en el que els últims capítols transcorren a Uji (que algú l’acabi de traduir al català si-us-plau!! Només està traduït fins el capítol 13!!). Allà em vaig trobar al Tanaka-san, un veí d’Uji que em va ajudar un dels meus primers dies al Japó quan anava una mica perduda amb els trens...Molt amablement em va fer de guia per Uji i em va acompanyar fins al Manpukiji (mireu les altres fotos), el temple budista pel qual passava cada matí i cada nit però que encara no havia visitat mai... I visitar un temple amb guia local és infinitament millor!! Vaig aprendre un munt de coses!! (Doumo arigatou gozaimasu Tanaka-san!!) Molt influenciat per l’escola zen xinesa el Manpukuji té molts detalls diferents de la resta de temples japonesos (difícils de detectar per mi) i els monjos resen en xinès. El vam visitar quan s’estava ponent el sol, potser la millor hora per visitar els temples, i quasi bé no hi havia ningú.
Per fi vaig entendre els sons de tambors que sentia a vegades en tornar a la residència, eren els monjos budistes picant el peix de la fotografia per indicar que era hora de sopar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada