Després d'una arribada molt especial, amb tots els cirerers en flor, van venir temps més difícils, on la recerca, les classes de japonès i buscar un pis on viure ocupaven la majoria del meu temps.
Trobar un pis que no fos de la mida japonesa (=zulo) va ser certament complicat, però al final ho vaig poder aconseguir, amb l'inestimable ajuda de la Katayama-san i la Yumi-san. Impossible entendre els milers de formularis que s'havien d'omplir sense elles!! どうもありがとうございました!!
Així, per fi, a partir de l'1 de juliol vaig començar a viure al barri de Momoyama (literalment: muntanya del préssec), que es troba en la zona sud de Kyoto, prop d'Uji, on està el laboratori on treballo. Com al barri de Sant Antoni, a Momoyama "hi ha de tot"! No només tinc moltes tendes, súpers i restaurants, sinó que també hi ha un temple i, com no, la muntanya del préssec, on s'hi pot anar a passejar (3a foto). A la muntanya a més s'hi troba el castell de Fushimi (2a foto).
Al 8 d'agost hi van fer el festival de Tourounagashi (灯籠流し), on centerars de llanternes de paper es deixen flotar al riu, per honorar i recordar als morts (1a foto). Va ser preciós!
2 comentaris:
Silvia!!
Que gusto que reemprendas la narración.
Res en contra de l'article, però no estic d'acord amb un parell de punts a alguns extenct. Sóc probablement una minoria, però, lol. Gràcies per compartir.
Publica un comentari a l'entrada