Nijou-jo

El castell de Nijou, prop del Palau Imperial, no té l'aspecte d'un castell, com poden ser els de Himeji o Osaka, consisteix en diferents edificis envoltats de jardins. El millor són les meravelloses pintures que hi ha al seu interior, que no es poden fotografiar.
Quan avances descalç pels passadissos generes molt de soroll, i sembla ser que estava fet expressament, com a mecanisme de defensa per poder escoltar quan s'acostaven enemics.

Sayounara Uji!

Aquest últim mes no puc quedar-me a la residència on vivia fins ara, així que l’1 de novembre vaig fer mudança, i ara estic vivint a Kyoto.
L’últim diumenge a Uji vaig aprofitar per visitar el temple budista Byoudou-in, declarat patrimoni de la humanitat per la UNESCO, famós pel Phoenix Hall que veieu a les dues primeres fotografies, gravat en les monedes de 10 iens.
Llavors em vaig encaminar cap al museu de “Genji no monogatari” (“La novel·la de Genji”), el famós llibre de Murasaki Shikibu en el que els últims capítols transcorren a Uji (que algú l’acabi de traduir al català si-us-plau!! Només està traduït fins el capítol 13!!). Allà em vaig trobar al Tanaka-san, un veí d’Uji que em va ajudar un dels meus primers dies al Japó quan anava una mica perduda amb els trens...Molt amablement em va fer de guia per Uji i em va acompanyar fins al Manpukiji (mireu les altres fotos), el temple budista pel qual passava cada matí i cada nit però que encara no havia visitat mai... I visitar un temple amb guia local és infinitament millor!! Vaig aprendre un munt de coses!! (Doumo arigatou gozaimasu Tanaka-san!!) Molt influenciat per l’escola zen xinesa el Manpukuji té molts detalls diferents de la resta de temples japonesos (difícils de detectar per mi) i els monjos resen en xinès. El vam visitar quan s’estava ponent el sol, potser la millor hora per visitar els temples, i quasi bé no hi havia ningú.
Per fi vaig entendre els sons de tambors que sentia a vegades en tornar a la residència, eren els monjos budistes picant el peix de la fotografia per indicar que era hora de sopar.

Osaka

Osaka és molt diferent de Kyoto. Té un altre ritme, tot és més ràpid, hi ha molta gent per tot arreu, la ciutat està plagada de gratacels i hi ha tantes línies de metro i de tren que és una mica estressant moure's-hi...
Hi he estat unes tres vegades, la primera pel Tenjin-matsuri (mireu la primera entrada de l'agost) i les altres dues les mostro aquí.
Fa uns dies vaig anar amb la Wei-san a veure "Dralion" del Circ du Soleil (fantàstic, no us ho podeu perdre quan passi per Barcelona!), a la "Cosmosquare", a la zona portuària d'Osaka (síiiii, vaig poder veure el mar al cap de tant de temps!!). Allà hi ha el WTC (World Trade Center), un edifici de 55 plantes. Vam dinar al pis 48, amb unes vistes impressionants...però quan agafes l'ascensor va tan ràpid que se't tapen les orelles!!
Per la nit vam passejar pel "Dotombori" (3a i 4a fotos), un barri amb molta animació noturna (fixeu-vos com van les japonesetes!).
L'última foto és de l'agost, quan amb el Sergi i els seus amics vam pujar a l'últim pis del gratacel Umeda (Umeda Sky Building), des d'on hi ha unes vistes magnífiques de tota la ciutat.

Shoren-in de nit

Tofuku-ji

Jidai Matsuri II

El Jidai Matsuri ("Festival de les èpoques") és un dels festivals més importants de Kyoto. Consisteix en una desfilada amb vestits de diferents èpoques de la història de Kyoto, del Palau Imperial a Heian-jingu.

Jidai Matsuri I