En sortir de sopar l'objecte encara no identificat ens vam trobar amb tot d'homes en calçotets, tots vestits de blanc i un pèl borratxos, carregant un petit temple i cantant alguna mena d'himne...molt sexis!!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
8 comentaris:
pokins!!ja he tornat a connectar-me per fi!ostres, sí que avances, noia, ja no sabia on m'havia quedat, quina feinada això del blog, no? Per cert, l'objecte no identificat no sé si són huevas o cervell però la veritat que una pinta fastigoseta sí fa, no? t'ha sobreviscut el sergi després de provar-ho??? ah, i he intentat mirar els supercalçotets que comentes però només veig túniques! ai... que estem un poc sortidetes, pendis...
Per cert, la "hacker" de la sara ja t'ha aconseguit escriure, eh? a la tornada ho hem de celebrar, je, je, com ho vegi em mata...
bueno, pends ja t'escriuré un mail amb més calma, que me n'he d'anar!!
Una abraçada i records al sergi!!! no cal que et pregunti com et va perquè ja veig que de perles!! que continui així, poki pendis!!
Bueno, como la Sargento Dolors me ha ordenado... Digoooo.... que mi amadísima y queridísima novia me ha rogado que me pase por aquí con mi prosa irreverente, desenfadada y torrencial para dejar constancia de mis opiniones y.... Que me enrollo mucho? Bueno, yo antes era un espectador inteligente, y ahora me ensañaré con mi discurso a base de exabruptos, inasimilable, siempre desvertebrado y por momentos irritante. Sin pasarme. Que luego duermo en el sofá.
PD. Esto es solo cochina envidia, que yo querría estar ahí. No quedaría restaurante en todo Kyoto que no celebrase una fiesta en cuanto viera mi careto en la puerta diciendo el equivalente japonés de "la carta y un kilo de bicarbonato".
Hola pends!!
Doncs tampoc porta tanta feina això del blog, és bastant fàcil de fer!
I sí, el Sergi ha sobreviscut, fins i tot a pujat al Mont Fuji, així que potser la cosa aquesta et dóna poders i tot!
Els homes de les fotos van en calçotets! Sí, sí! Ui, si aquí tothom va molt tapat! Amb la calor que fa i van en pantalons llargs i maniga llarga! A mi em miren malament quan vaig amb tirants i faldilla! Però que hi farem tu, jo no aguanto passar calor...
Així que aquets són els homes japonesos més destapats que he vist en el temps que porto aquí!! (encara no he anat a veure sumo ;P....)
Molts petons! Ens escrivim abans que marxis de vacances!
Hola Edu!
Un plaer gaudir dels teus comentaris, sempre que siguin voluntaris!
Crec que Japó us agradaria molt a tu i a la Dolors, i no és tant car com diuen! Les safates de sushi del súper estan molt bé de preu, i si hi vas quan tanquen et fan meitat de preu!
Les formes són bastant diferents, però a aquesta gent els hi agrada tant menjar, beure i passar-ho bé com als mediterranis!
Silvia, poco a poco he ido convenciendo a Dolors de las excelencias de la buena mesa. En la parte interesada de que ella cocina, que es lo que le gusta, y yo como ,que es lo que prefiero. Aunque hagamos a veces pequeños cambios de rol. Y ya hace tiempo que la tengo eclipsada con el rollo japonés: Suele ir en Kimono por casa, solemos consumir sushi (del de Barcelona, claro...), la decoración de casa es en plan minimalismo japonés, hacemos bonsais, hasta tenemos un cuadro chulísimo de papel de arroz. Puede que la convenza para leer cómics, aunque en esto temo tardaré bastante más. Por eso cuando le preguntaste sobre Japón te dijo rápido que fueras. Es simple y llanamente por los deseos de ir que tenemos los dos. A nivel "guiri", claro, pero es siempre mejor residir un tiempo. Además el impacto visual ha de ser demoledor, que eso no es como visitar Francia o Alemania.
No estoy muy versado en su cultura ni tradiciones, pero ya sabía de las ganas de vivir que han desarrollado tras la Gran Guerra, al ir dejando de banda sus tradiciones sociales más alienantes en pos de un hedonismo muy controlado. Me encantan, con esa extrema educación y el gusto por el refinamiento más excelso hacia todas la cosas, incluyendo la comida.
Pensándolo bien, es mejor que no vaya, pq podría ser que regresase con 20 kg de más... en las buenas cosas no tengo medida.
Pero yo pagaría gustoso por el placer de una buena cena cerca de un templo, con un jardín y la música de la guitarra rara esa que tiene allí... Eso sí, no lo cambio por mi querido mediterráneo.
Sí, aquesta gent són d'un gust exquisit, i tot és preciós a nivell visual i deliciós de gust! Els hi agraden les coses de qualitat i no es conformen amb qualsevol cosa, això està clar. Un exemple d'això és la tenda de tot a 100 iens: les coses són boniques i de qualitat, res a veure amb els todo a 100 espanyols. Jo m'hi he comprat un munt de coses (gots, paelles, escombra...) i totes es veuen robustes, no de "nyigui-nyoguis" com a Espanya.
I pots venir tranquil que aquí el menjar és molt sa i equilibrat, saben com cuidar-se!
Por cierto, lo de Oden cuando lo vi escrito me hizo especial ilusión. Sobretodo para amantes del baloncesto en general, pero ya te lo explicaré cuando vuelvas. Aquí no pinta nada y es una corrada monumental.
Pero a mí si me hizo gracia, pese a la posterior decepción...
Un día de estos pronunciales mi nombre o apellido a algún niponcillo de por allí, a ver a qué les suena. Y el de Dolors también. Es una curiosidad terrible la que tengo!
Sembla la processió dels borratxos de Cuenca! Ja, ja..i el Sergi no s'hi apuntaba?
I lo del sumo ha de ser impressionant!
Publica un comentari a l'entrada