Toei Uzumasa eiga-mura (poble de pel·lícula Toei Uzumasa) són uns estudis de cinema al nord-oest de Kyoto, famosos pel rodatge de moltes pel·lícules de samurais. Avui en dia s'hi roden menys pel·lícules, així que funciona també com a parc temàtic. Pots passejar per carrers del període Edo, disfressar-te de Geisha, veure lluites de samurais i de ninjes o visitar antincs estudis de gravació. Arigatou gozaimasu Shunsuke-san per fer-me de guia!
6 comentaris:
Bon dia Sílvia,
ja veig que no deixes les teves aficions. Per cert, de què et vas disfrassar tu? Jo no em crec que no et disfrassessis. A veure si ens ho ensenyes. Com hauràs comprovat ara no puc escriure tant sovint. A la feina hi ha moltes coses per fer!!
Bueno, em queda pendent escriure sobre Hiroshima!
Dolors
Hola Dolors!
No, no em vaig disfressar! De veritat! A part que em feia força vergonya era bastant car, així que ja em disfressaré a casa!
I no pateixis per escriure menys dona, mentre miris el blog de tant en tant ja estic contenta!
Molts petons!
Je, je, si se me permite el comentario chorra del mes: Hay un capítulo de Shin Chan en el que viaja allí con toda la familia.
Pensando en las animaladas de este gamberro, es que si yo fuese a verlo me partiría de risa nada más aparcar.
No todo van a ser comentarios "polites" y cultos.
:)
No ho sabia!! He vist algun capítol del Shin Chan, però el de Eigamura no!!
De fet moltes activitats estaven pensades per a nens...per això vaig poder entendre alguna cosa...fins i tot -perquè els nens japonesos són molt tímids i jo era la única estrangera- em van fer tocar un instrument de percussió en un espectacle!!
Bé, jo en comptes de amb el Shin Chan vaig anar amb el Shun-san!
Bon dia sílvia!!
Bueno, sona més o menys igual no? Pronunciat ràpid jo crec que no ho diferencio.
hi no hi ha fotos de tu tocant aquest instruments? Escolta, una pregunta, perquè són tant tímids els nens japonesos?
No ho sento, no hi ha foto...
I no sé perquè els nens japonesos són tant tímids...en general els japonesos són bastant reservats, de fet els hi costa mirar-te directament als ulls. Sobretot quan no et coneixen. Pel carrer o a les tendes poca gent et mira directament als ulls. Una altra cosa és al laboratori, amb la gent que treballes dia a dia, llavors sí que et miren amb franquesa als ulls.
Publica un comentari a l'entrada