El castell de Nijou, prop del Palau Imperial, no té l'aspecte d'un castell, com poden ser els de Himeji o Osaka, consisteix en diferents edificis envoltats de jardins. El millor són les meravelloses pintures que hi ha al seu interior, que no es poden fotografiar.
Quan avances descalç pels passadissos generes molt de soroll, i sembla ser que estava fet expressament, com a mecanisme de defensa per poder escoltar quan s'acostaven enemics.
Quan avances descalç pels passadissos generes molt de soroll, i sembla ser que estava fet expressament, com a mecanisme de defensa per poder escoltar quan s'acostaven enemics.
7 comentaris:
El último mes en Kyoto directamente. Vaya, casi creo que es mejor, que así "pruebas" la vida japonesa sin restricciones como una nativa más. De todas formas veo que sigues haciendo tus visitas-reportaje. Chulísimo el castillo este. Así los hicieran todos iguales, con jardines que disfrutar y sin tantas murallas que acogoten al rival. Supongo que es lo bueno de tener temporadas largas de paz dentro de las fronteras, que te permite crear más para vivir y menos para defenderte.
Por otra parte, en cuanto logre hablar con mi primo te digo donde logró esos dibujos en papel de arroz por precios asequibles. Creo que fue en el aereopuerto, pero de mi memoria no se fia ni Dolors, así que ya te lo certificaré. De todas formas, él se manejó más por Tokyo (ah, fatuidad humana...) que no por donde tú has estado. Supongo que allí en la parte comercial debe ser todo más asequible....
y si puedes, a ver si pones una foto con los adolescentes nativos "disfrazados" de colegialas, superhéroes y similares bobadas por la calle. Es de las cosas que más me impactan.
Ui sí, m'encanta viure a Kyoto!! Si tinc temps ja faré una entrada explicant coses!
I les meves visites seguiran, clar que sí!! Haig d'aprofitar al màxim, qui sap quan podré tornar...
L'extrerior del castell magnífic, però hauries de veure el seu interior!! Totes les parets -parets de les seves, ja saps, així "correderes"- decorades amb pintures de boscos, flors, ocells...preciós!! I el joc de sombres amb la llum que provenia de l'exterior directament impressionant...em pregunto com debia ser una nit de lluna plena a l'estiu...
Uii i ja veuràs quan posi les fotos del Palau Imperial, on vaig estar aquest diumenge...
I sí, sí, estic molt interessada en aconseguir els dibuixos de paper d'arròs, ja em diràs, per favor!!
Estaré a Tokyo els meus últims dos dies a Japó -ja que estic aquí no m'ho puc deixar perdre!!- així que ja et faré fotos dels adolescents disfressats!
Aquí a Kyoto tothom va mooolt elegant!! No hi ha pas gent disfressada i les que van de "colegialas" són les "colegialas" mateixes!
Hola Sílvia,
em torno a reincorporar com a comentarista del Bloc. L'Edu ja m'ha superat tant en entrades com en línies escrites, bé, jo no li arribo a la sola de la sabata en això d'escriure que el s'enrotlla com una persiana sense repetir cap paraula!!! Jua, jua, jua, A veure, espero que puguis disfrutar moooooooooolt dels teus últims dies al país del sol naixent. A vuere si trobes dibuixos en paper d'arròs que la veritat és que queden moolts xulos. Aquest cap de setmana el meu pare ens va penjar aquell que teníem i ha quedat preciós.
Ei, crec que hauríem de fr un petita selecció de la millor foto de la web. Què et sembla?
Dolors
Hola Dolors!!
M'encanta que puguis seguir fent comentaris!!
I sí, a veure si trobo els dibuixos de paper d'arròs quan vagi a Tokyo!
Estaria molt bé això de la foto...però em sembla que només votarieu tu i l'Edu...llavors, a no ser que coincidiu, quedaria en empat!
Yo por votar, voto.
Pero seguro que hago ganadora una foto de jardines o templos, y Dolors una en la que aparezcas tú semidisfrazada de algo. Dudo que se diera el empate. Aquí además ha habido mucho expediente X con los "bloggers". Llamamos al Lobaton?
Mmmmm...en quina foto surto disfressada?? Les del kimono no les he publicat pas!!
I què ha passat amb els bloggers?? Una de dos, o no n'hi ha masses o són massa tímids per comentar!
zelo intiresno, hvala
Publica un comentari a l'entrada