Desfilada a Gion

En sortir de sopar l'objecte encara no identificat ens vam trobar amb tot d'homes en calçotets, tots vestits de blanc i un pèl borratxos, carregant un petit temple i cantant alguna mena d'himne...molt sexis!!

Yuba, Oden et al

L'endemà vam tornar a anar a sopar a Gion, però escollir ja va ser més difícil. Vam anar a un restaurant en el que la carta estava també en anglès, però tot i així la meitat de plats no tenen traducció directa. Així que demanar és una mica com una loteria... La "yuba" (capes de tofu assecades) estava molt bona, els "oden" (diferents aliments bullits: pop, patata, tofu) ja no ho estaven tant...i l'arròs contenia un element no identificat que encara ara no sabem què era...s'accepten apostes!! En teoria corresponia a alguna part d'algun peix...

Gion

Per anar a sopar el millor és anar a Gion, el barri amb més vida nocturna de Kyoto. Escollir un restaurant és difícil, ja que la majoria només tenen la carta en japonès, sense cap fotografia, però algun se'n troba. El dimecres vam acabar menjant "okonomiyaki", un entremig de pizza i crêpe amb verduretes i algún ingredient més: calamar, pollastre, porc,... que es fa en una planxa, just davant d'on estàs assentat.
I si tens sort en sortir del restaurant et pots trobar alguna "maiko" (aprenent de geisha) pel carrer.

Fushimi Inari Taisha

El diumenge vam visitar aquest meravellós temple fundat el 711 i dedicat a Inari, el déu xintoista de l'arròs. El millor són els 4km de camins a través de milers toriis (portes vermelles de fusta, que marquen la transició entre el món profà i el sagrat); passejar per aquests túnels és una experiència màgica.
A més feien una mena de festival, que consistia en ballar en cercle danses molt repetitives, resultava curiosa la manera un tant mecànica que tenien de moure's.

Kaitensushi

Per donar la benvinguda al Sergi, el Nakase sensei (professor Nakase) ens va convidar a sopar a un Kaitensushi, restaurant de sushi giratori.
La veritat és que està mooooolt millor que els que hi ha a Barcelona. No només hi ha molta més varietat, sinó que no cal que estiguis permanentment pendent de la cinta giratòria per a agafar el que t'agrada. Hi ha un intèrfon (mireu la foto, sobre el cap del Shunsuke-san) on demanes el que et ve de gust. Llavors anuncien en un panell lluminós que ja està preparat i t'arriba, a través de la cinta, amb el número de la taula. Genial! Només cal que practiqui força japonès per quan hi anem sols!

Visita al laboratori

El Sergi va venir a visitar el laboratori!
Em sembla que aquests japos són una mica marujons, perquè aquell dia ningú va marxar abans que arribés el Sergi!
I clar, després de les presentacions de rigor, "shashin, shashin!!", és a dir, "foto, foto!!", fins i tot ens van fer fer una mica de xou, agafant pipetes i Erlenmeyers...el Sergi ja es pensava que el feien treballar!

Kiyomizudera

Kiyomizudera és potser el temple budista més important de Kyoto, fundat l'any 778 i avui en dia patrimoni de la humanitat. Consta de diferents edificis, tots ells connectats a través de camins plens de vegetació que fan molt agradable la visita. Sobta però el caire comercial d'aquests rituals, arreu hi ha paradetes que vénen "omamoris" (amulets que porten bona sort), "emas" (taules de fusta com les de la foto, on hi escrius els desitjos) o "omikujis" (paperets que prediuen el futur, si t'agrada el que hi diu te l'emportes, sinó el deixes lligat al temple), a més dels diners que dipositen en cada altar...en fi, que no hi ha tantes diferències entre religions!

Kyoto Eki

L'estació de Kyoto és un edifici impressionant, el primer cop t'aclapara per les seves dimensions, la seva llum i la seva modernitat, res a veure amb la imatge de tradicional de la ciutat. A més d'arribar-hi el Shinkansen (tren bala), trens regionals i metro, l'estació disposa d'un gran centre comercial, un hotel i uns jardins a l'últim pis, des d'on es poden veure unes vistes precioses de la ciutat. El trànsit de gent és constant i els minuts d'espera es fan curts observant tanta diversitat de personatges.

Gion Matsuri-Yamaboko Junko-Yama

L'altra versió de carrossa, que porta com un arbre al cap damunt, és la "Yama". Aquesta, com és més lleugereta, l'aixecaven a pes. Hi havia unes 25 carrosses, així que la desfilada va durar unes dues hores, sort que regalen paipais ("uchiwas", en japonès) amb els que et pots refrescar!

Gion Matsuri-Yamaboko Junko-Hoko

El dimarts al matí va ser el "Yamaboko Junko" del Gion Matsuri, és a dir, la desfilada de les carrosses que s'havien estat exposant els últims dies. En aquestes fotos podeu veure els "Hokos", les carrosses més grans que tenen com una mena de llança. Per girar-les 90º, el que se'n diu "tsujimawashi", posen bambú remullat en aigua sota les rodes perquè llisquin més, però tot i així han de fer molta força!

GION MATSURI-Dilluns Nit

Els dies abans de la desfilada les carrosses s'estan al carrer per poder-les admirar, i els japonesos omplen els carrers vestits elegantment amb yukates (el kimono d'estiu, fet de cotó). Com qualsevol fira d'arreu del món està ple de paradetes de menjar i de jocs per als nens, així que ja vaig provar alguns menjars rars, com ara mandonguilles de pop (takoboru) o uns dolços d'agaragar (warabimochi) que estaven deliciosos! Els homes que veieu pujats dalt de les carrosses són els músics, tocant contínuament cançons de 30 s amb flautes, tambors i percussió; al final n'acabaves una mica fart de tanta repetició!