dissabte, 20 de febrer del 2010

Condol pel pernil socarrimat

Hi havia una vegada un pernil que va nèixer a Jabugo, entre camps d'oliveres i nogueres.

Després de madurar va viatjar fins a Barcelona, on es va passar força temps en una tocineria del Mercat de St Antoni.

Tenia ganes de viatjar però els dies passaven i ell restava penjat veient passar velletes amb carrets de la compra cada cop més lleugers.

Un dia una senyora es va decidir a comprar-lo. Però en comptes de posar-lo a la nevera com ell esperava el va introduir en una capsa fosca entre altres companys que res tenien a veure amb els de la tocineria: un vestit, uns pastissets de Nadal i un llibre en català.

De cop va fer molt molt fred i quasi no hi havia oxigen, però això a ell poc li importava.

Va sentir molts lladrucs i de sobte la obscuritat es va trencar...va començar a veure persones, però eren molt diferents de les que havia conegut abans d'entrar a la capsa fosca. Eren més menudetes, amb els ulls rasgats i no somreien gens.

Va passar segons, minuts, hores...fins que el van posar en un lloc on feia molta molta calor...de sobte va veure unes flames i ja no té consciència de res més...


Mama, el formatge també m'agrada. T'estimo!