Osaka

Osaka és molt diferent de Kyoto. Té un altre ritme, tot és més ràpid, hi ha molta gent per tot arreu, la ciutat està plagada de gratacels i hi ha tantes línies de metro i de tren que és una mica estressant moure's-hi...
Hi he estat unes tres vegades, la primera pel Tenjin-matsuri (mireu la primera entrada de l'agost) i les altres dues les mostro aquí.
Fa uns dies vaig anar amb la Wei-san a veure "Dralion" del Circ du Soleil (fantàstic, no us ho podeu perdre quan passi per Barcelona!), a la "Cosmosquare", a la zona portuària d'Osaka (síiiii, vaig poder veure el mar al cap de tant de temps!!). Allà hi ha el WTC (World Trade Center), un edifici de 55 plantes. Vam dinar al pis 48, amb unes vistes impressionants...però quan agafes l'ascensor va tan ràpid que se't tapen les orelles!!
Per la nit vam passejar pel "Dotombori" (3a i 4a fotos), un barri amb molta animació noturna (fixeu-vos com van les japonesetes!).
L'última foto és de l'agost, quan amb el Sergi i els seus amics vam pujar a l'últim pis del gratacel Umeda (Umeda Sky Building), des d'on hi ha unes vistes magnífiques de tota la ciutat.

Shoren-in de nit

Tofuku-ji

Jidai Matsuri II

El Jidai Matsuri ("Festival de les èpoques") és un dels festivals més importants de Kyoto. Consisteix en una desfilada amb vestits de diferents èpoques de la història de Kyoto, del Palau Imperial a Heian-jingu.

Jidai Matsuri I

Sanpatsu

Portava el cabell massa llarg...així que vaig anar a la perruqueria per tallar-me'l (tall de cabell=sanpatsu). Va ser tot una experiència, perquè ningú parlava en anglès, així que vaig haver d'exprimir el meu pobre japonès. Sort en vaig tenir d'unes revistes amb fotografies de pentinats: "Kore o kudasai" (Aquest, si-us-plau)
I ho van fer genial!!
En arribar t'asseus en un sofà i et porten un te. Ve el perruquer i et pregunta quin pentinat vols i com el vols (bé, això crec...).

Després de rentar-me el cabell, em van fer un massatge impressionant, no només pel cap, sinó per tota l'espatlla. Tallant-me el cabell si van passar una bona estona, s'hi miren molt. En acabar de tallar em van tornar a rentar el cabell per eliminar els petits cabells del tallat, fantàstic perquè sempre em piquen molt!!
Em van preguntar d'on era...i bé, només em van saber dir Flamenco i Olympic Games...potser hauríem de fer alguna altra cosa? (què ha passat amb Frankfurt?) o promocionar més el què ja tenim?

Prórroga!!

Bé, a alguns ja us ho he dit, però altres encara no ho sabeu...em quedo al Japó un mes més!!
Sí, no em donava temps d'acabar la feina, així que allargo l'estada una miqueta més! Així podré veure els jardins de Kyoto tacats de vermell i despedir-me dels meus racons preferits.
Ens retrobem al desembre!

Kurama-dera

Kurama és un poblet al nord de Kyoto, famós pel seu temple al capdamunt d'una muntanya. S'hi arriba en una mitja hora des del centre de Kyoto, i per arribar al temple es pot agafar un telefèric o bé, com vaig fer jo, a través d'un camí pel bosc, molt agradable perquè pots anar veient els sub-temples que precedeixen al Kurama-dera. En arribar allà es va posar a ploure molt fort, així que vaig esperar que afluixés tot llegint un llibre sobre els tatamis ("The New York trilogy" del Paul Auster, us el recomano!).
Després vaig anar cap al Kurama-onsen. Els onsen són com una mena de balnearis a la japonesa. Evidentment els homes i les dones estan separats. Primer t'has de dutxar i fregar moooolt bé amb una tovalloleta petita (sí, aquestes japoneses es passen molta estona fregant-se per treure's la pell morta!) i després, un cop neta, et submergeixes nua en un bany d'aigua calenta.
El Kurama-onsen és molt millor perquè és tipus "rotemburo", és a dir, que té la piscina d'aigua calenta a l'exterior. Així em vaig poder relaxar en el bany contemplant les muntanyes de Kurama. L'aigua estava força calenta, però com estava plovent era molt més agradable, només calia sortir a la superfície per refrescar-se. I en sortir et sents molt més lleuger i molt descansat! (d'aquesta part no hi ha fotos, clar...)

Nara-Kasuga Taisha

Kasuga Taisha és el temple que em va agradar més de Nara. Es troba una mica allunyat del centre, dalt d'un turó a les afores, i vaig arribar-hi cap a la tarda. Estava quasi bé buit i jo estava molt cansada de caminar tot el dia, així que caminar entre els preciosos fanals (n'hi ha més de 3000!!) i descansar sobre els tatamis va ser molt relaxant.

Nara-Todai-ji

El temple Todai-ji, a Nara, és un dels temples més famosos del Japó i sorprèn pel gran buda que amaga al seu interior: fa 15 m!!

Fushimi Matsuri

Nara-shika

Nara és una ciutat al sud de Kyoto, a menys d'una hora en tren des d'Uji. Va ser la capital del Japó en la època medieval i té un munt de temples declarats patrimoni de la Unesco, molt ben conservats. Arreu hi ha cèrvols, alimentats pels turistes japonesos amb unes galetes que venen especialment per a ells.

Museu de Kyoto

L'exterior del museu nacional de Kyoto sembla més aviat un edifici parisenc, però l'interior amaga tot de tresors japonesos: ceràmiques, kimonos, caligrafia... El Nakase-sensei i la Wei-san m'hi van acompanyar i em van fer de guies, arigatou gozaimasu!