Takao

Takao és un petit poblet al nord oest de Kyoto, famós pels paissatges que regala a la tardor. Hi vam anar a principis de novembre, després de comprovar que era el lloc on les fulles estàven en el moment de màxim color vermell.

Shirakawago

A finals d'octubre vam fer la sortida anual amb els del laboratori. Aquest any va tocar fer ràfting, relaxar-se al Gero onsen i visitar el poblet de Shirakawago, patrimoni de la humanitat per la UNESCO.

Otsukimi

Les fotografies captades per la meva càmara amateur no fan justícia a la bellesa hipnotitzant de la lluna plena d'octubre. Al Japó hi ha la tradició d'observar la lluna plena d'aquest mes tot menjant aliments de forma rodona, com per exemple mochi, pastissets d'arròs.

L'escenari que proporciona el temple Daikakuji és especialment bonic, ja que hi ha un llac que reflecteix la llum de la lluna.

Festival a Momoyama

Aquests dies al barri de Momoyama estem de festa!

Al recinte del temple s'hi han instal·lat tot de paradetes amb jocs per a nens i menjar variat i durant els caps de setmana s'hi fan desfilades diverses, com les que podeu veure als vídeos.

Tokyo-Mercat de Tsukiji

Des de l'abril que he estat dues vegades a Tokyo, ciutat que amaga moltes ciutats i que em desconcerta i inquieta cada cop que hi vaig. 

Potser un dels llocs més interessants a visitar és el mercat del peix, Tsukiji. Val la pena matinar (i ho diu una a la que sempre se li enganxen els llençols...) per a infiltrar-se entre l'activitat frenètica dels venedors de peix. Impera el vermell de la tonyina sobre gris metàl·lic, però s'hi troben peixos, crustacis i mol·luscs de formes i colors sorprenentment diversos.

Tot esperant poder veure la nova pel·lícula de la Isabel Coixet us deixo les fotografies testimoni de la meva visita.

Momoyama-La muntanya del préssec

Moltes coses han passat des de l'última entrada al bloc, però he estat força ocupada i no tenia temps d'escriure-hi. Intentaré ser més constant a partir d'ara!!
Després d'una arribada molt especial, amb tots els cirerers en flor, van venir temps més difícils, on la recerca, les classes de japonès i buscar un pis on viure ocupaven la majoria del meu temps.
Trobar un pis que no fos de la mida japonesa (=zulo) va ser certament complicat, però al final ho vaig poder aconseguir, amb l'inestimable ajuda de la Katayama-san i la Yumi-san. Impossible entendre els milers de formularis que s'havien d'omplir sense elles!! どうもありがとうございました！！
Així, per fi, a partir de l'1 de juliol vaig començar a viure al barri de Momoyama (literalment: muntanya del préssec), que es troba en la zona sud de Kyoto, prop d'Uji, on està el laboratori on treballo. Com al barri de Sant Antoni, a Momoyama "hi ha de tot"! No només tinc moltes tendes, súpers i restaurants, sinó que també hi ha un temple i, com no, la muntanya del préssec, on s'hi pot anar a passejar (3a foto). A la muntanya a més s'hi troba el castell de Fushimi (2a foto).
Al 8 d'agost hi van fer el festival de Tourounagashi (灯籠流し), on centerars de llanternes de paper es deixen flotar al riu, per honorar i recordar als morts (1a foto). Va ser preciós!

Kodai-ji a la primavera

Maikos

Passejant-me pel barri de les geishes vaig tenir la sort de poder veure dues aprenents de geisha, anomenades maikos.

O-hanami al parc Maruyama

Potser el lloc més popular de Kyoto per a contemplar els cirerers en flor és el parc Maruyama, molt a prop de Gion, el barri de les geishes. S'hi poden veure molts cirerers del tipus "Shidare" (semblants als nostres ploraners) que fan unes cortines de flors molt boniques.

O-hanami al Kamo-gawa

Els amics o les famílies s'apleguen sota els cirerers en flor per a menjar i beure sake en diferents punts de la ciutat. Un d'ells és el riu Kamo.

Jardí botànic de Kyoto

Reikan-ji

El temple zen Reikan-ji normalment resta tancat al públic. De finals de març a principis d'abril s'obre per a mostrar unes 50 varietats de camèlies. Al llarg del recorregut hi havia guies que te les assenyalaven per a que no te'n perdessis cap.

Honen-in

Al voltant del camí de la filosofia s'hi apleguen nombrosos temples. Els més coneguts, com el Ginkakuji o el Nanzenji, estan molt concorreguts aquests dies, ja que hi ha molts turistes a Kyoto pels cireres en flor. El Hirose-san i jo ens vam refugiar en temples més tranquils, com és el cas del Honen-in. Les camèlies estàven florides i decoràven diversos elements del temple.