La setmana passada vam anar a un altre matsuri (festival), el Tenjin matsuri, a Osaka. Això dels matsuris vindrien a ser com les festes majors: focs artificials, alguna desfilada i paradetes de menjar i de jocs.
Els focs artificials (Hana-bi en japonès: flors de foc) costaven una mica de veure, ja que a Osaka els edificis són molt alts, així que només en veiem el reflex a les finestres dels gratacels. La desfilada aquest cop constava d'homes carregant diferents "mikoshi", temples xintoistes portàtils en els que hi viatja un esperit diví. El portaven sobre les espatlles donant tombs pel carrer, mentre les dones els ventaven amb paipais.
El riu estava ple de barques amb música i gent sopant, i pels carrers hi havia tanta gent que resultava asfixiant i una mica estressant...així que vam decidir tornar amb el tren cap a casa.
Finalment, assentats còmodament en el vagó del tren, vam poder contemplar els preciosos Hana-bi.
Els focs artificials (Hana-bi en japonès: flors de foc) costaven una mica de veure, ja que a Osaka els edificis són molt alts, així que només en veiem el reflex a les finestres dels gratacels. La desfilada aquest cop constava d'homes carregant diferents "mikoshi", temples xintoistes portàtils en els que hi viatja un esperit diví. El portaven sobre les espatlles donant tombs pel carrer, mentre les dones els ventaven amb paipais.
El riu estava ple de barques amb música i gent sopant, i pels carrers hi havia tanta gent que resultava asfixiant i una mica estressant...així que vam decidir tornar amb el tren cap a casa.
Finalment, assentats còmodament en el vagó del tren, vam poder contemplar els preciosos Hana-bi.
5 comentaris:
Aquí me pica la curiosidad: Se practica aún el Shinto? o es ya más un residuo, al estilo como se practica la religión en Barcelona? Estilo Semana Santa, vamos...
Sé que la moda hace unos años por allí era hacerse cristianos, pero como se comienza a imponer el nacionalismo por la zona... Y esa gente cuando se ponen con algo, se ponen de verdad.
Por cierto, muy poético el nombre ese de flores de luz.
Ei, sílvia, això és casi com les processons de setmana santa a Andalusia: carregant petits temples, aquí caregant els passos. Ves, si encara no serem tant diferents. tots els humans amb les mateixes dèries aquí o al Japó!!
Bueno, sembla que l'Edu s'ah pres en serio això d'esriure i em sortirà un serios competidor. Jo no li arribo ni a la òla de la sabata en el que a dialèctica refereix, però continuaré fent els meus comentaris, no ho dubteu pas!!
En resposta a l`eduard, no se si el practiquen molt o poc, pero es una religio plena d`incomoditats (portar temples sobre les teves espatlles, seure a terra amb les cames creuades i l esquena recta,...). No se, a mi no m ha convencut gaire, que vols que et digui.
En quant al cristianisme, he vist algunes creus amb llums de neo, sobretot en les zones marginals pero francament no veig com ho faran per interessar los per la paraula del deu de veritat (Benet dixit). Potser el que si que deu triomfar son els casaments estil occidental.
Segons la meva opinio frivola, la religio d aquesta gent es el treball. Quan surten de treballar els hi agrada ser frikis.
I el nacionalisme, potser si que els matsuri tenen una mica molt d aixo, de preservar les tradicions del pais. Mes que per la devocio de la setmana santa sevillana, jo els veig amb una motivacio mes semblant a la dels qui fan balls tradicionals a Catalunya.
Ostres Sergi, que no ens enterem! Tu vas anar a dormir a un temple budista, no shinto! Vas acabar tan baldat d'estar tantes hores meditant, pobret meu, que ja no recordes quin tipus de temple era!
Jo crec que sí que practiquen bastant el shinto, com a mínim s'hi deixen bastanta psata amb el tema, ja que als temples shinto que anem hi ha un munt d'altars -a cada altar hi tiren la monedeta corresponent, no sabem de quants iens- i de coses per comprar -emas, omamori, omikuji- i que porten sort.
I m'encanta tenir comentaristes al blog, sí senyor, moltes gràcies!! em fa molta il·lusió llegir els vostres comentaris!
El Shinto es una reminiscencia de las primitivas religiones, torno a los genios o espíritus de la naturaleza. Practicado en su versión más pura, lejos de fanatismos del Dios-Emperador y megachorradas por el estilo, es bastante atractiva, por cuanto en realidad no exige nada y acepta cómodamente elementos de otras religiones con culto casi personal (recuerda al primitivo culto a la Madre y los dioses penates de los romanos). A los misioneros portugueses les volvían locos! No había forma de explicarles eso de un Dios único y celoso al extremo.
El budismo resulta más incómodo por el rollo ese de permanecer horas en posiciones imposibles para alguien "rellenito" como yo, haciendo meditación. Si no fuera por la postura, yo dormiría, que soy incapaz de estarme quieto y sin hacer nada. Además, desde que lo puso de moda el Richard gere ese de Jolibut le tengo como una cierta tirria...
De todas formas, te metiste en un templo budista a dormir? En plan hotel barato, como los monasterios de aquí?
Y lo del trabajo, bueno... se pasan un poquito, pero la ética de trabajo de allí ya me gustaría que se exportase por ciertas zonas del África subpirenaica. Ahora en agosto quizá mate a alguien si me siguen retrasando formularios normales al estilo de "vuelva usted mañana". Como me lo suelten otra vez salgo en el telediario!
Publica un comentari a l'entrada