Kyoto és una ciutat preciosa, però té un defecte...no té mar!
Per això em vaig escapar uns dies a la costa de la península de Noto-Hanto, al mar del Japó. Malgrat trobar-se a la illa principal és una zona força remota (no hi ha tren!) i hi ha molt pocs turistes, i encara menys estrangers. Potser per això em van tractar especialment bé.
4 comentaris:
Bonito el sitio. No es tan diferente, parece, de las costas de acá salvo porque no hay gente. Parece todo tan tranquilo... Ojalá fuesen así las costas del Mediterráneo.
que bonic silvia! el japo em sembla molt precios gracies a tu! un peto!
Noia, quina tranqilitat que es devia respirar....a mi que no m'agrada gaire el mar fins i tot el trobo bonic explicat d'aquest manera i.. em puc imaginar que devies ser una mica el centre d'atraccio...estrangera, alta, ulls enormes,....en fi...
Hola Silvia, sóc la Gemma (la teva cosina), com va tot? necessito contactar amb tu (ja no tinc facebook). El meu mail és yemayamar@hotmail.com
Publica un comentari a l'entrada